22 d’agost, 2008

"NIT A BARCELONA". Levante-EMV.27.08.08

Poc abans de marxar de vacances, en una entrevista televisiva em preguntaven pel manifest en contra de les llengües que no siguen la castellana, signat per un grup d’intel·lectuals, escriptors i personatges. Un dels signants, és escriptor, s’afirma intel·lectual i és tot un personatge. Parle de Vargas Llosa. Un senyor peruà, que es va presentar a les eleccions presidencials del seu país, i que en perdre-les, front a Fujimori, a qui despectivament i racista titllava de “el chino”, va abandonar el país. Després va demanar la nacionalitat espanyola, i se’n va anar a viure a Londres. Ara, des d’allà, amb el passaport a la butxaca, ens diu com hem de viure i parlar. Simptomàtic del coneixement de la realitat lingüística que tenen alguns dels il·lustres signants.
Dic tot això perquè l’entrevistador em preguntava per la situació a Catalunya. Em deia que sembla ser que obliguen a retolar-ho tot en català sota amenaça de sanció. I segons diuen els intel·lectuals, el castellà està quasi bé prohibit i perseguit.
Donada la nostra condició de valencians, hagués estat més lògic, preguntar-me per la situació del valencià a casa nostra. Però l’entrevistador és plenament conscient que el valencià no és cap amenaça per al castellà (ni per el romanès si m’apuren), el seu ús social recula. Fins i tot a Canal 9, que d’acord amb la llei va néixer per fomentar el valencià, i on ara el castellà és ja hegemònic.
No vaig saber que dir sobre Catalunya. Catalans i valencians estem separats per una mateixa llengua, pot ser per això no en sé gaire sobre l’actualitat dels veïns de dalt. Però fa pocs dies he estat a Barcelona, i com sempre que hi vaig em vaig allotjar a un hotel del carrer Ferran. A pocs metres del Palau de la Generalitat i l’Ajuntament, on es suposa habiten els censors. Doncs be, vaig tindre l’absurda paciència de prendre notes. Transcric. Dels dotze establiments dels que en vaig poder llegir el nom des de la finestra de la meua habitació, n’hi havia dos retolats en català, tres en castellà i la resta tots en anglès excepte un restaurant italià que retolava en la llengua de Dant. Vaig parlar amb tres empleats de l’hotel, només un parlava català. Vaig entrar en 6 botigues, i cap dependent o dependenta parlava català. Cap. Tant se val que fora la botiga de Custo, que l’espardenyeria del cantó. Al restaurant on vaig sopar, de les tres persones que em van atendre, cap parlava català i una d’elles ni l’entenia. Vaig entrar en dos bars de copes, ningú em va contestar en català, malgrat que jo els vaig parlar sempre en valencià.
Clar que la meua experiència no té valor probatori, probablement ni estadístic, però en el sector serveis, si més no, al barri gòtic i al Born, els empleats que parlen català (o fins i tot que l’entenen) no supera ni de bon tros el deu per cent. I pel que fa a la retolació, ja ho he dit, guanya l’anglès.
He rellegit el “Manifiesto” , no he trobat cap alerta contra la puixança de l’anglès, que és qui podria fer-li ombra al castellà. I no ho fan perquè ells saben perfectament, que el castellà no està en perill. Ni de broma. No és un manifest en favor del castellà, és un manifest en contra del valencià, del basc i del gallec. L’anglès no els preocupa, els preocupa tan poc, que Vargas Llosa tria Anglaterra per viure, i dir-nos des d’allà, des del més profund desconeixement, el que passa ací, i com hem de viure. I Font de Mora aplaudint!

42 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Enric i la resta!

Escric des de Grecia (no se posar accents en el teclat grec). He estat tambe a Estambul. I he pogut escoltar mostres de burrera linguistica dels suposat defensors de l`espanyol. Desde "esa mania que tienen de escribir en griego" fins a "carteles en turco y en ingles: paso de leer" LA manca de respecte linguistic la traslladen des de casa fins a la resta de mon que visiten. Es purament incultura i no els fa res passejar-la pel mon.
Besets, i carrega piles. A vore quin setembre ens espera.
Salutacions a Lisbet.

Nomdedéu ha dit...

ei Ali. Dona records a Ruben i a "ullassos".
Si, la millor forma de fer-se una idea de la cultura que té la gent, és vore'ls fora del "seu món".
Viag sentir queixar-seen Jerusalem, a un matrimoni de que deixaren omplir la "Via Crucis" de "moros y judios".
Igual pensaven que Jesrusalem l'havia fundat el Cid Campeador.
A Madeira, vam fer un marxa de 6 hores llargues per la muntanya, seguint les "levadas" (cèquies). Acompanyava una guia. Des del lloc de concentració a 1800 metes, on haviem arribat amb diferents monovolums, es van crear dos grups. Un d'alemanys i un d'espanyols, és així d'absurd. Després d'escoltar-los els deu minuts del café queixant-se que la gent parlava portugués, ens van decidir triar el grup alemany.
Avntatges de saber idiomes.
En fi, misèries. Que ho passeu bé.

Anònim ha dit...

Plas,plas,plas,un altre recital d'aplaudiments per l'escrit de Enric.M'ha agradat molt que ho hages escrit tu i no jo,tot el que has escrit,perque si no dirien que jo pense aixina perque estic a cavall entre BCN i CS. Es aixina exactament com tu ho has dit.No se d'on treuen una altra visio de ls coses i del catala.....Alguns politics i a molts periodistes els interessa la controversia,mengen d'ella o jo que se.Nomes se que posen malestar entre tota la gent vers CAT .he de dir i amb molta propietat que mes de la meitat del que es diu mal de CAT es totalment mentida.Ja he dit alguna vegada que soc valenciana i mai estare en contra de Valencia,pero tampoc dels catalans perque veig que no es mereixen,el mal tracte que reben per par de molts.(continue sense accents,disculpeu-me)Gracies,Enric per posar tu els accents o pertoca en temes de politica o simplement de societat.Laura.

Anònim ha dit...

Tinc una curiositat: m'agradaria saber què pensen els autors del "manifiesto" respecte a la decisió de la Generalitat d'impartir en anglés l'assignatura d'Educació per la Ciutadania.

Aprofundint encara més en el surrealisme de l'assumpte, crec que ja tenim la solució a l'etern conflicte lingüístic: ens deixem d'experiments, com ara la loca Acadèmia de la Llengua amb els seus dictàmens jeroglífics, i declarem l'anglés com a única llengua pròpia i oficial de la Comunitat Valenciana (ui perdó, de la Valencian Community, Land of Events). Ja veureu com vindran encara més turistes d'arreu del món per gaudir de la Fórmula 1, l'America's Cup, etc., ja que l'idioma no serà cap problema. Serem més internacionals que ningú, of course. I si algun castellà ve a emprenyar amb el tema de la llengua, li podrem dir: "we don't speak Spanish, we only speak the most international and useful language in the World".

Anònim ha dit...

Yo tengo la experiencia de haber vivido una década en Barcelona. Regresé aquí hace cinco años.
Coincido contigo.
En Tarragona, Lleida, y Girona, no sé lo que pasa.

Anònim ha dit...

¿Con quién coincides anónimo? si no dius amb qui estàs d'acord.....El escrit de Jordi m'ha fet riure però està molt bé.

Nomdedéu ha dit...

Em fa la sensació que per ara coincidim tots.
Els trols hui fan vacances, estaran fent botelló de Baron Dandy amb Red Bull, a la tanca del cementeri vell.

Anònim ha dit...

No, els trols estan intentar revendre les entrades del circuito, els seus grans intelestuals els hi van dir que podrien fer grans negocis amb la F1.

Anònim ha dit...

Allò que m'interessa saber per damunt de tot és quines conseqüències pot tindre aquest "manifiesto", més enllà de l'actual repercussió mediàtica (d'ací a uns mesos, algú se'n recordà del "manifiesto"?). El que vull saber és fins a quin punt una acció com aquesta pot arribar a posar en perill la convivència lingüística al nostre País.

Nomdedéu ha dit...

això, Jospe, és el que ens hauria de preocupar realment.
Jo no ho sé. El Consell l'hi ha donat suport. Com deien més amunt aposten per un línia en angles (jo sóc partidari del multilingüisme social, crec que és una riquesa. Però el valencià és la meua llengua pròpia).
No ho sé, insistisc. Però crec que hem d'estar vigilants, i qui com jo té la possibilitat de publicar en premsa, i mantindre un bloc amb moltes visites, tenim l'obligació d'intentar desmuntar des de l'origen, aquesta innole manipulació, de la reacció més espanyola i espanyolista, que hem patit des del 77. Crec. I intente actuar en conseqüència.
En paral·lel, evidentment, soc polític (o faig de polític) i tinc l'obligació de presentar propostes politiques en defesa del valencià.
Ja vaig advertir en el Ple de l'etat de la ciutat, que ho faria en el quatrimestre que ara encetem. Ho faré, i m'esforçaré en fer que qualle i en fer-ne publicitat.
Me'n vag a un sopar a casa d'amics. Fins demà.

Nomdedéu ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

laura coincideix amb Enric, l'anònim.

bé Josep, en la mesura que se'l faça cas, fotrà la convivència. Intolerants hi han a totes les bandes i de tots els colors, però allò de fer país normalment tendeix a ajuntar als valencians...

normalment coses com estes s'assabenten quatre gats ficats en política, la resta de la gent viu la a la seua com normalment hi és...

Anònim ha dit...

l.antabalca;

Coincido con la apreciación de Enric. Vamos, que el que no sabe catalán no pasa apuros. Otra cosa son las escuelas (eso dicen algunos), pero mis hijos no tuvieron problemas con el idioma.

Anònim ha dit...

Hace 20 años estuve hospitalizado en Barcelona.
Cuando me dieron el alta en Barcelona, me dieron el correspondiente informe y me remitieron al especialista de aquí (Hospital Provincial Castellón).
El médico del Provincial y yo iniciamos la conversación en Valenciano, pero cuando se percató que el informe estaba escrito en catalán a punto estuvo de mandarme a un traductor. No lo hizo; le puso voluntad.
Pienso que una persona que habla valenciano, puede leerlo sin problemas.
Otra cosa es escribirlo, y para muestra un botón. Yo no sé escribirlo. Hago muchas faltas.

Saludos.

Anònim ha dit...

Si coincides con la apreciación de Enric,coincides de pleno con la mía.Ah una cosa,Enric:no diré res de Mario Vargas Llosa en el terreny polític,però deixa'm dir una coseta:m'agrada molt com "escribidor" i la foto que has posat d'ell el mostra esplèndit.Té molt d'atractiu aquest home.(Parle per mi,m'agrada...polítiques apart)Laura.

Anònim ha dit...

Laura antablanca:
T'agrada molt com "escribidor"? No sé, les novel·les de Vargas Llosa són mediocres.
C.V.

Anònim ha dit...

Sí,m'agrada com escriu Mario,qué s'ha de fer? Peró m'agraden molts altres homes i dones escriptors.He fet referència a ell,justament per la foto que Enric ha posat del limeño lindo.Una abraçadeta.Laura.

Eco Taronja ha dit...

Crec que l'has clavada Enric, en allò que és un manifest en contra no a favor de res, això si el títol diu en defensa del castellano.

Ànim i a continuar eixa faena que fas tan be.

Nomdedéu ha dit...

Gràcies Artur Josep. Laura planteja una cosa molt interessant, i té raó. Crec que l'activitat artistica ha de valorar-se al marge de l'opinió política. Cas contrari, no podrem gaudir de quasi bé, i ens empobrirem intel·lectualment.
Strinberg, és sense dubte, un dramaturg imprescindible, però era un missogin malaltís. Sartre, un intel·lectual que paga la pena de llegir, i un masclista redomat. Leni Riefenstahl ha deixat signats alguns metres de el·lícula d'una indiscutible qualitat, però sembla que era una filo-nazi. I l'etcetera és llarg.
Si algú li agraden les novel·les de Vargas Llosa,les ha de llegir i gaudir. Obviament. Com diu L, la política, està al marge.
I em permet afegir una reflexió a la inversa, no tots els que escriuen en català, no tots els que hi canten, no tots els artistes progres tenen qualitat, i no tots mereixen la meua consideració.
El meu respecte si. Intente respectar tohom, i respecte especialment aquelles persones que fan coses que jo no sabria fer. PEr tant, a quasi tothom.

Anònim ha dit...

Os habeis percatado?.
Todos los comentarios vertidos en este post, hilo, o como se llame, van en un único sentido. Respeto, tolerancia y educación.
Es lo que tiene que ser.
Buena mañana a todos.

Anònim ha dit...

Enric:
En Vilafamés, hi ha gent del BLOC?.
Gracies.

Anònim ha dit...

Jo també sóc un gran admirador de Vargas Llosa en el terreny literari, però només això. Una cosa és la literatura i altra la política.

Hi ha gent que li agrada viure amargada i hi ha altra gent que es dedica a buscar arguments per a que puguen continuar amb la seua afició. Què li anem a fer. Fer regla de l'excepció és una costum molt arrellada a la premsa i als grups d'opinió, jo ja estic aprenent a llegir.

Nomdedéu ha dit...

Avui mateix m'han conidat a esmorzar a Vilafamés. No, no tenim estructura organitzada a Vilafamés. Hi tenim votants i simpatitzants, hi tenim doncs algun contacte però no un grup.
Tant el nostre secretari comarcal, Joan Antoni Ginés, com jo mateix com President de la Intercomarcal, tenim la voluntat d'anar coordinant tota esta gent que ara està un poc desatesa i desorganitzada. Com partit nacionalista tenim la vocació i l'obligació d'estar a tot el país.
Si tens interés en tindre un contacte pots escrire'm discretament a alcalde@nomdedeu.net.

Anònim ha dit...

M'agradat l'apreciació de la persona "incògnita" que ha dit que els comentaris del post han estat fets per gent a qui li agrada l'educació i el respecte. Enric té raó dient que hem de valorar el treball i les obres ben fetes d'una persona deixant a banda les seues idees polítiques .Grans personatges al terreny professional han estat veritables desastres per altres camps de la seua vida.Fins i tot ha posat exemples.Jo hi pose un altre:"El Principito" un llibre-ternura,un llibre paradigmàtic,un llibre de lectura a l'Escola ha tingut per autor un home maltractador.La vida de la seua dona va ser molt infeliç(no cal entrar en detalls)La dona d'un autor tan admirat i reconegut i tant dolç escribint...La Història va plena de persones aixina,per desgràcia.Essers humans amb tots els compartiments de la seua vida complets,hi ha,pero supose que pocs,pocs. A mi ,apart el voltant polític de Vargas Llosa,m'agrada com fa ús de l'abecedari el "limeño lindo".Torne a dir:Què he de fer?Moltes de les seues novel·les porten Analepsi (flashback) Prolepsi(flasforward),i introdueix contrapunts bonics i cre un preciós caleidoscopi per les seues històries.Té unes formes narratives que em resulten molt atactives i no em deixen pensar,en absolut amb les idees polítiques.Enric,desitge que predominen els comentaris respectuosos pel blog.Si entra algú que no pensa aixina,el torejarem com podrem,no?.Quin remei!! Vinga,una abraçada per a tots.Laura.

Anònim ha dit...

Correcte:M'ha agradat......Calia la rectificació.He d'anar corregint les errades si vull pareixer-me a Mario i tants altres,ja.L-CS

Anònim ha dit...

Ja que tots els participants en aquest blog parlen de tolerància, respecte i educació, passem llavors a la pràctica. Propose fer un manifest a favor del plurilingüisme: "Sí a la riquesa lingüística dels pobles, no a l'empobriment uniformitzador." Un manifest en el qual, de manera respectuosa però contundent, es desmunte un per un els arguments del "Manifiesto". El problema és que no tenim un diari com El Mundo que ens proporcione el necessari ressò mediàtic.

Anònim ha dit...

Bé,amics,abans d'anar a dormir vull dir una cosa perque igual si no la dic em dormiré a hora d'alçar-me.No volia tocar el tema però ho he pensat millor.Referent als meus gusts literaris ja he dit el que tenia que dir sobre el "limeño lindo" Vargas LLosa i que el trobe un home interessant també,el que no he dit i ho dic ara ,és que el tema de les seues idees polítiques no entren dins dels meus preferits.Crec que ho podieu intuir...Pero ,pero,pero,persones similars i idèntiques les tenim per aquí també,eh?I damunt no escriuen novel·les interessants ni res.No cal que diga noms,no?Millor no,però ja sabem tots de què va la cosa. Entre els de fora i els de dins anem arreglats.Bé,dormiré molt millor després de aquesta confessió. Bona nit.Laura.

Anònim ha dit...

Hui tots a vore la f1, que ho retransmiteixen en la nostra llengua.

Anònim ha dit...

En Canal 9 o en TV3?.

Anònim ha dit...

Segons el PP, els grans esdeveniments de masses són un gran aliat per projectar la imatge de la nostra "Comunitat" a tot el món. Fins a quint punt és certa aquesta afirmació? Si férem una enquesta als visitants estrangers que han vingut a disfrutar de la Fórmula 1 o de l'America's Cup, què respondrien si els preguntàrem quina és la llengua pròpia dels valencians? Quants d'ells han pogut conéixer la riquesa lingüística i cultural del poble valencià? La resposta seria un indici clar per mostrar quina llengua està en perill, i potser no és la que defensa el "Manifiesto".

Anònim ha dit...

Jo vaig escriure:
"T'agrada molt com "escribidor"? No sé, les novel·les de Vargas Llosa són mediocres".
Que jo recorde ara, he llegit:
Ls Cachorros.
La ciudad y los perros
La tia Julia y el escribidor
Pantaleón y las visitadoras
La guerra del fin del mundo
La muerte del Chivo
Coversación en la catedral
Unas memorias (no recorde el títol)
Travesuras de una niña mala
I alguna cosa més de les que no recorde el títol.
I em mantinc en el que he dit.
Tot allò de les seues idees polítiques és una qüestió vostra, de la que no conec gran cosa ni m'ha interessat mai.
Ni sabia que havia signat el "Manifiesto" ni he llegit aquest.
C.V.

P.S. No sabia que J.P. Sartre fóra més masclista que la seua época. El que conec de la seua vida privada són unes memòries i el relat de S. de Beauvoir sobre els seus últims dies. Ara, que no acceptés el Nobel, sí, hi ha que tindre'ls grossos.

Nomdedéu ha dit...

Home C.V. és precisament legint a Simone de Beauvoir, que un enten la miserable dimensió personal de Sartre.
Però això només és una apreciació, compartisc, de fet ho he defensat, la necessitat de ser capaços de lleigir, o veure l'obra d'algú sense que ens mediatitze la seua vida privada. Però en paral·lel dic que com desmitificador que m'agrada ser, tampoc ens hem de deixar enlluernar per la pintura de no sabria dir qui, i convertir en al seu autor en un model. Un pot ser un extraordinari pintor, o pensador, i un autèntic "malandrí" com persona.
Una cosa no lleva l'altra. Ni l'altra l'una.

Anònim ha dit...

Exacte,Enric.jo he dormit bé aquesta nit,però crec que hauria de dir algunes coses més que pense:El tema del Manifiesto a mi,allà en el fons em dona com risa.Com ha d'estar en perill una llengua que es parla a tants llocs i continents i que té totes les promociones que li volen donar sense cap impediment?.Si no hi ha límit per l'idioma castellà.I jo m'alegre.Però veig una forma de pensar i de ser molt egoista.Podrien pensar que els altres idiomes de la Península també tenen el dret que ells reclamen,i amb més motiu ja que són idiomes minoritaris,i sobretot,el català-valencià-balear(com vulgueu dir-li)el tenen atravessat de veritat.Senyors ,que
el metre té 100 cms per a tots.
Tindria més fonament manifest darrere manifest dels altres idiomes de la Península....
(Però el metre en el que ens medeixen té molts menys cms,on va a parar!!!) És una incongruència tan gran,que al nostre cap no entra.
Voldria dir una altra cosa:Qui viu a BCN o CAT porta una crispació,un estrés o un pes molt gros ,afegit al que normalment porta tota persona avui en dia.També a la Comunitat valenciana,però no tant.Per Catalunya es nota més patent els atacs vers la llengua catalana,tant per els de fora com els que viuen per ací però són de altres llocs d'Espanya.Això no acabaré d'entendre-ho mai.No volen aprendre la llengua ,no volen integrar-se perque-diuen-que esto es España.(Hi ha alguna excepció,clar,,)És un pes afegit molt gros,eh?.Aquest odi vers Catalunya ja no sé si és odi o és una altra paraula que ,malgrat que no la vaig a escriure,la sabreu de seguida si dic que és "el vicio nacional".No sé quina de les dues paraules em fa més fàstic i més por.Aixina estàn les coses,i damunt ens posen El Manifiesto....
Després d'escriure tot això,crec que vaig a fer una migdiadeta perque m'he quedat molt bé al dir-ho. Gràcies Enric,per cedir-me un espai per dir les coses tan clares que veig per ací,per Barcelona.Abraçada.Laura.

Anònim ha dit...

No recorde que del relat de la Beauvoir s'entengués cap miserable dimensió personal de Sartre. El que vaig entendre molt bé fou la dimensió personal literaturitzada de Beauvoir.
I per cert, el llibre em feu recordar un de semblant de la Lilian Helmann sobre Hammet (que segur la Beauvoir havia llegit), on també quedava palesa la dimensió literaturitzada de la Helmann.
En qualsevol cas dos llibres excel·lents i deliciosos que mai no podria escriure Vargas Llosa.
Ah, i no em feu cas, tot són déries de desqueferat.
C.V.

Anònim ha dit...

Es obvi que l'espai que ha d'anar ocupant la llengua pròpia a Catalunya en el seu procés de normalització (és a dir, el procés d'aconseguir l'estatus d'una llengua "normal") ha de ser en detriment del castellà, omnipresent a tot arreu. S'ha d'acceptar com a un fet natural, sobretot perquè es tracta d'una llengua que ha estat prohibida i perseguida durant segles. Els nacionalistes espanyols, però, ho consideren una usurpació. No oblidem que venim de 300 anys d'Estat centralista i allò del "justo derecho de conquista" encara està en vigor en la consciència de molts.

Curiosament, en l'època de la transició, tot allò que fes olor a espanyolisme s'associava amb actituds feixistes i retrògrades, mentre que el catalanisme representava la democràcia i la modernitat. Però hui ja fa més de 30 anys de la mort de Franco, i la truita s'ha girat. El nacionalisme espanyol s'ha alliberat de l'etiqueta franquista i cada vegada guanya més adhesions. La tàctica consisteix a associar el catalanisme o qualsevol altre nacionalisme no espanyolista amb actituds autoritàries i intransigents, i per a això compten amb el suport de tota la maquinària política i mediàtica de l'Estat. El "Manifiesto" és només un símptoma més del procés de reespanyolització de l'Estat.

Nomdedéu ha dit...

Estic absolutament d'acord amb en Pau. Forma part d'un procés polític de reespanyolització. I arreu Europa, les llengües sense estat reben una pressió fortíssima per fer-les desapareixer.
Els exemples són tan evidents que no cal entretindre-s'hi ara.
Per tant, cada colp sembla més obvi que és una batalla a lluitar localment (nacionalment) i a Europa. A l'Estat, em tem que poc tenim a fer-hi.
Si és com sembla, si és com dic, si només poden perviure les llengües que tinguen suport en un estat, aleshores ens cal un Estat o rendir-nos. Cada ú tria.

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb tu, Enric. Ja han passat 30 anys de democràcia a Espanya, i cada vegada és més evident que el procés autonòmic és en realitat un atzucac. Els últims episodis ho demostren: la qüestió
del finançament de Catalunya i la negativa a la consulta popular al País Basc. Els espanyolistes mai s'han cregut l'Estat de les Autonomies. Només va ser una solució de compromís per tal d'apaivagar les reivindicacions basques i catalanes. L'Espanya plurinacional se la creuen quatre gats com jo, que ens hem il.lusionat molt de temps amb el projecte d'una Espanya federal, però cada dia veig més clar que és una utopia.

Nomdedéu ha dit...

Si al final la pregunta és senzilla.
Vostés em deixen ser espanyol vivint com a valencià (o català o basc)? I la resposta és que no. Que només hi ha una forma de ser espanyol i porta "ñ".
Quan em pregunten "vosté se sent espanyol?" i dic que no, afig que això és un problema. Però un problema per Espanya, no per mi. Espanya fa que alguns dels seus "fill", gent nascuda al territòri constitucional espanyol, no tinguen el sentiment de pertinencia. És doncs, evidentment, un problema de la concepció unitarista d'Espanya, que expulsa del seu ventre, part dels que haurien de sentri-se'n fills.
De la mateixa forma que diuen que Franco va fer més comunistes que Marx (la prova és que mort Franco, no queden comunistes), és Espanya qui més independentistes fa.
Els regionalistes conscients caminien cap el nacionalisme. Els federalistes es deceben dia a dia. Els nacionalistes només veuen un horitzó. I és fora.
Un greu error estratègic dels qui "pensen" Espanya. Crec.

Anònim ha dit...

Es clar com l'aigua, Enric: la solució definitiva és la independència. Fa anys, no ho haguera proposat, ingènuament confiava encara en el desenvolupament democràtic d'Espanya. Ara ja són massa les il.lusions frustrades. Però per poder dur a terme un projecte polític de País necessitem uns polítics capaços i valents. Que no es venguen a Madrid per un plat de cigrons, com fan el PP-CV i el PS(PV)-PSOE, ni es rifen qui es fa la foto amb Zapatero, com fan CiU, ERC i ICV.

Anònim ha dit...

Esteu oblidant un matiz molt important,Enric i Pau.Que em dieu de paisos tan arraigats en Democracia,com Suissa,Els Paixos Baixos,Belgica etc...?Hi conviuen moltes llengues i no passa res...Els famosos cantons suissos tenen variacio linguistica i Holanda amb els valons i flamencs,etc.Ignore si tenen tan enrenou com a Espanya,pero em pareix que no,que viuen pacificament i molt tolerants.Si estic equivocada m'ho dieu,per favor.Torne a pregar disculpes per la manca d'accents,estic al ordinador que no en te.Gracies.Laura. Ah,sempre tindrem el recurs ximple de que "Espana es diferente".Pero no vull fer us d'ell,perque no m'agrada.

Nomdedéu ha dit...

Tens raó. Jo mateix he parlat en alguna entrada d'exemples similars. Sempre que puc explique que vaig assistir a una sessió del parlament suis, on els diputats parlaven cada ú en la seua llengua. I la majoria ni necessitaven els cascs de traducció simultania, perquè havien aprés la llengua dels altres. Però Suïssa és un estat confederal, això vol dir, que diferents països (en l'època segurament no tenen eixa consideració formal) es van reunir al voltant d'un llac i van decidir fer una confedració, l'helvètica, per tal de defensar-se de veïns massa ambiciosos territorialment. Per tant, neix de la voluntat de compartir de diferents pobles, no de la imposició per armes dels uns sobre els altres, com és el cas espanyol. Ací van guanyar els uns (que semblaven Huns) i vam perre una altres. Als perdedors se'ns va sotmetre por "justo derecho de conquista". La resta de la història ens du fins la situació actual.
No recorde com es va crear Belgica, però les tensions també són enormes. El buit de poder dels darrers mesos, s'ha resolt malament. I tinc la sensació que la comunitat flamenca i la valona, només estan junts perquè tenen en litigi la capital. Capital que va ser formalment flamenca, però lingüisticmaent afrancesada els darrers anys. Salva l'unitat del país el fet que les institucions europees hi tinguen seu estable en la capital. Cas contrari ja en parlariem.
A Canada es va donar un cas similar a l'espanyol. La reivindicació nacional del Quebec (amb dos referendums per la independència perduts per 1 o 2 punts)va intentar ser "tranquilitzada" amb una oferta de major autonomia, però de seguida, van fer eixe famós "café para todos", i van oferir processos autonòmics a regions que mai abans s'hi havien interessat.
Quan deien el tecnocrates del govern de Suarez, que Espanya era exemple de desentralització al món, parlaven d'això. D'eixa pedra filosofal que és el procés autonòmic, per impedir els avanços nacionals, de pobles sotmesos.

Fajardo ha dit...

Fa unes setmanes vaig estar a Barcelona per a prendre un vol... qui parlava català? jo només!

Ens pensem que dalt estan bé però no...