19 d’agost, 2011

"CEDIR COMPETÈNCIES" Levante-EMV- 19.08.11


El President Fabra, va fer fa poc (fa molt no era President) unes declaracions en les que es mostrava partidari de retornar competències al Govern Central si així ho acordaven més autonomies.
Supose que és la seua lectura de la clàusula Camps, aquella que diu que si altres (per manca de valor per dir directament Catalunya) aconseguien augmentar el seu sostre competencial, nosaltres volíem el mateix. Ara és la lectura inversa, si altres renuncien a un cert grau d’autonomia, nosaltres també. Tot plegat, el que demostra és que ni Camps abans, ni Fabra ara, ni el PP abans i ara, creuen en el dret de valencianes i valencians a l’autogovern. Perquè mai reivindiquen més (o menys) argumentant el nostre dret històric, la nostra voluntat d’autogestió...no, no, ells sempre en funció del que diguen o facen els altres. “Lo que diga la rubia” que deu ser Cospedal, imagine.
Home (o dona), sense entrar a fons en el debat del sostre competencial, algun apunt que ens centre el tema si que caldria fer. A vore, això que diu el Molt Honorable té a vore amb el que va dir l’altre dia l’ex Conseller de Sanitat, Cervera, de que d’ací a sis mesos no es podran pagar les nòmines.
És a dir el debat sobre el nostre sostre competencial té a vore amb la crisis econòmica. Al País Valencià molt més greu que a altres llocs, conseqüència directa de les estúpides polítiques econòmiques del megalòman Camps i la seua tutora Barberá.
I sent cert que cal fer un esforç per alleugerir els costos de les administracions que sovint dupliquen i tripliquen competències (pròpies o impròpies) no és menys cert que hi ha altres solucions. Per exemple acabar amb les Diputacions, ja que les seues funcions són perfectament assumibles pel Consell, i de passada podríem acabar amb les províncies (com acaba de decidir Itàlia), invent tan recent com extemporani en l’Espanya de les autonomies.
O podríem evitar la duplicitat de competències estat-autonomia, per la via de transferir les estatals als territoris autònoms. Perquè...ací de que estem parlant? Si tornem competències de sanitat i educació com s’ha proposat, des de Madrid podran prestar millor o igual servei a menor cost? Sí? Aleshores és que vostés, els d’ací, com gestors són uns inútils. Canviem de gestor, no de sistema!
Però en realitat, darrera de tot això el que s’amaga és l’ “España una y no cincuenta y una”. És la sensación de la dreta (i bona part de l’esquerra col·laboracionista) de que “esto de las autonomias se nos ha ido de las manos”.
El que fa Fabra enb parlar de cessió de “sobirania”, és demanar-li a Espanya que ens rescate. Però no sembla que Espanya estiga en situació econòmica de fer-ho, més aviat sembla ser candidata a ser rescatada ella.
I francament, botem-se un pas. Jo sóc partidari de que el País Valencià siga rescatat directament per la RFA. Que ens convertim en un dels seus länder. No ens aniria pitjor, segur.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord. Els valencians de de l'inici del procés autonòmic (PSOE- PP) hem estat governats per uns tios que no saben absolutament res del país ni l'estimen. I per supost no creuen que siguem alguna cosa més que una regió d'Espanya: La Comodidá
Ells només miren cap a Madrid

Joan Antoni

josep ha dit...

I quin nom li posem al nou Land? "Valencianische Gemeinschaft: Vacances tot l'any"? Així ens pagaran els alemanys la Fórmula 1 i altres "eventos" per tal que la festa continue?

Nomdedéu ha dit...

No es tracta tan de qui paga què, sinó d'en què ens hem de gastar els diners. I francament em la que allà tenen criteris més assenyats