Un dels errors més típics dels polítics mediocres és opinar sobre totes les coses sentant càtedra, pontificant, dictant lliçons magistrals i, francament, lo que natura non da Salamanca non presta. Vull dir que amb la medalleta de regidor, no et dónen una llicenciatura en dret, ni el títol d'arquitecte urbanista, ni tan sols la diplomatura en explicar línies d'autobús. Per això, tot i que m'apreste a parlar de l'enèssim rebolcó judicial que ha patit la planificació urbana de Castelló, procuraré evitar endinsar-me en una anàlisi jurídica de la darrera sentència, o de l'anterior, o de l'anterior de l'anterior.
El 26 de novembre del 2009, l'Ajuntament de Castelló es reuní en sessió plenària i extraordinària, per tal de contestar les més de 600 al·legacions presentades per persones i col·lectius i, sobretot, per tancar l'expedient de revisió del PGOU. Això s'havia de fer perquè un grapat de mesos abans els tribunals havien anul·lat el planejament urbà de la ciutat. I en eixe moment es va produir un debat jurídic sobre si calia tornar a aprovar el Pla anul·lat de 1.999, més les modificacions del 2.000; o si era suficient exposar al públic de nou la documentació com, mantenien alguns, suggeria la sentència.
L'equip de govern va optar per la segona. Era més ràpida, sobretot si, tal com van fer, desestimaven sense gaires miraments les 662 al·legacions. Però era també la que major indefensió provocava en la ciutadania. Esta disputa em va fer dir textualment a aquell plenari: “Un polític, jo en este cas, espera dels expedients que vénen a aprovació, claredat, concreció i que generen seguretat sobre la idoneïtat del que anem a votar. M'he reunit en més d'una ocasió amb l'Assessoria Jurídica que em diu que si el que fem executa o no correctament la sentència ja ho dirà el Tribunal en el seu moment. Doncs a mi no em val. Jo la decisió l'he de prendre avui i la responsabilitat i les conseqüències del meu vot d'avui són meues i no de l'Assessoria Jurídica.”
Vaig seguir amb una llarga exposició i vaig afegir: “Però hem de votar que no i hem de fer-ho bàsicament per dues raons: la primera, òbvia, és el mateix Pla General al que ens vam oposar l'any 1.999 i a la modificació de 2.000, i no ha succeït res en la ciutat que a este grup polític li faça canviar d'opinió sobre la manifestada en aquell moment. Res, és exactament el mateix Pla General i seguim pensant que no és el millor instrument d'ordenació urbana. La segona, perquè no tenim clar que amb la decisió que avui es prendrà estiguem executant correctament la sentència i, per tant, no podem donar el nostre vot favorable al que avui vostés presenten”.
En el torn de rèplica vaig recordar-li a Javier Moliner que era regidor d'Urbanisme i Vicealcalde, que corríem un greu risc, el de que l'acte administratiu de ratificació no fos considerat com una autèntica execució de la sentència, tornant-nos a deixar sense PGOU, i tornant a obrir un llarg període d'inseguretat jurídica, amb un nou procés d'informació pública, al·legacions, etc. Doncs bé, el Tribunal Suprem qualifica textualment de “pura ficció” i de “simulacre” la pretensió d'executar la sentència amb aquell acte administratiu. Exactament el que nosaltres més temíem.
Fa un mes, un altra sentència judicial s'ha carregat l'article 26 de l'ordenança de convivència ciutadana, que pretenia delimitar una zona d'excepció pel que fa a la prohibició de consumir begudes alcohòliques al carrer. Parle del problema de les tasques; la sentència ha obligat a l'Ajuntament a dir textualment quins són els carrers exclòsos. I exactament això és el que deia una al·legació presentada pel BLOC, 4 anys abans, i que el PP va desestimar.
Per tant, en un mes, dues sentències judicials donen la raó al BLOC i li la lleven al PP. En tots dos cassos, si se'ns hagués fet cas, haguerem estalviat milers d'euros, i molts problemes legals i socials als que ara ens enfrontem per la torpesa política d'un PP desnortat.
Sovien s'havia dit de nosaltres que erem una mena de Pepito Grillo de l'Ajuntament, perquè erem un constant crit d'atenció. Ara, ens estem convertint en “El repelente niño Vicente”, aquell que sempre tenia raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada