17 de març, 2012

"UN ESCLAT DE LLUM" -Levante-EMV - 17.03.12



Si atret pel títol, pensa vosté que va a trobar-se un d'eixos articles sobre les festes, les gaiates i tot això, ja pot deixar immediatament de llegir-lo, perquè quedarà força decebut. Quan parle d'un esclat de llum, em referisc a l'esclat, espetec, esclafit, detonació, explosió, petament, rebentada que està a punt de fer el rebut de la llum! I el farà, amable lector, dins de la seua butxaca. 
No em demanen ara, després de set dies de festes, una anàlisi massa rigorosa, ni unes xifres massa exactes, però la cosa va més o menys així. Els tribunals han tombat les decisions polítiques en virtut de les quals s'havia congelat el preu del subministrament elèctric. Les grans corporacions guanyen la batalla, els usuaris la perdem. I es parla de fins un 20% i d'efectes retroactius. La qual cosa voldria dir que el proper més d'abril el rebut de la llum podria fer un esclat de tal magnitud, que igual alguns si que aposten per tornar al foc com font d'il·luminació, i a tots ens eixirà fum de la cartera. Escalt, doncs, de llum, ara sí, amb foc i fum. Vitol!
A l'Estat Espanyol el preu de la llum elèctrica és més car que a la tot poderosa República Federal Alemanya. I com a sobre allà els sous i salaris també són d'una magnitud estratosfèrica comparats amb els nostres, resulta que per contraposició, el subministrament elèctric és encara més car. Quan puja el preu de la llum, puja tot. Perquè no puja només als usuaris finalistes, és a dir, a les famílies; no, no, puja també per les fàbriques, o per a les botigues. I per a tots els negocis, el rebut de la llum és un cost, que es repercuteix al preu de venda del seu producte o servei. Per tant, cascada d'augment de preus, augment de la inflació, i com conseqüència, noves retallades a l'estat del benestar. Esta conseqüència, val a dir-ho, és induïda, però no obligatòria. Vull dir que a l'hora de decidir d'on es retalla hi ha una qüestió de sensibilitat. El PP es gasta els diners en renovar els avions de guerra, i els lleva de l'educació, la sanitat, la justícia, etc. És possible que jo estiga fent demagògia, però és segur que ells estan fent un mal irreparable a l'Estat de benestar. 
Com hem arribat fins ací? Alguna dada. L'Estat produeix més energies renovables que la citada Alemanya. És una aposta que personalment compartisc, però que té evidents riscos econòmics (i després explicaré les raons). Els parcs eòlics (obviem ara l'encert o desencert de determinades ubicacions) funcionen bé, però el horts fotovoltàics, resulten molt cars (encara), i això fa que el preu de la llum augmente. A sobre, tenim una dependència energètica important de l'exterior, la qual cosa tampoc no es garanteix estabilitat en el preus, i descompensa encara més la nostra balança import-export. Condicionant fins i tot la nostra política exterior, i en virtut d'eixa dependència mirem a un altre costat, quan les dictadures que ens subministren cru massacren els drets humans de les seues poblacions. 
En mig de tot este maremàgnum de dades poc o molt ordenades en que s'està convertint este article, subjau un antic debat, el del model energètic. Hem dit no a l'energia nuclear, per els dramàticament obvis riscos tant d'explotació com d'emmagatzemament quasi perenne dels residus. Ens oposem (bé, el PP s'oposava quan estava a l'oposició i ho defensa ara que governa) a les prospeccions petrolíferes a les nostres costes, pel que tenen de dubtosa compatibilitat amb la font segura d'ingressos que representa el turisme. 
I surant sobre tot això, les decisions polítiques de les que parlava. L'ex-Ministres socialista d'Indústria, Sebastià (el que proposava estalviar energia anant sense corbata, o que es va gastar una fortuna pública enviant un bombeta de baix consum a cada casa), va arrasar amb les energies renovables. Decisions polítiques que han beneficiat de forma evident a les grans empreses que en un moment de crisi global que devasta les economies domèstiques i públiques segueixen donant beneficis multimilionaris, i pagant nòmines immorals als grans directius.
Hi ha una connivència política entre el PP, PSOE i estes empreses? Jutgen vostés mateixos. Elena Salgado, ex Ministra socialista d'Economia, fitxada com consellera d'Endesa, igual que ho és José Maria Aznar, ex President del Govern del PP; Felipe González, conseller de Gas Natural Fenosa. Al que de moment no volen és a Zapatero, i això que era un il·luminat.  

4 comentaris:

Udelalcudia ha dit...

Ens pugen la tarifa per a pagar les noves centrals tèrmiques de gas natural que no són rentables perquè les empreses elèctriques no han planificat be la demanda. Ara ha abaixat el consum i estes empreses no volen tindre cap pèrdua. Si una empresa normal no ven el que produeix tanca. Elles venen electricitat.

Anònim ha dit...

Enric, això de què els hors fotovoltaics encara resulten molt cars és un tema, com a mínim, discutible.

De fet, el rendiment ha millorat en els últims anys. El problema ha sigut que el model que s'havia aprovat no tenia cap previsió de futur, per abaratar les subvencions conforme el rendiment millorara. I això va generar molta especulació. Gent que invertia perquè tenia uns ingressos assegurats durant prous anys i sense cap risc.

L'últim canvi de legislació al respecte li pot costar a Espanya molts diners, a banda de fer el ridícul en Europa. I si no, al temps.

Anònim ha dit...

¿Y que me dices del fraude en la producción de energía fotovoltaica? Aquellos empresarios que fabricaban la misma energía que consumían, teniendo los paneles solares sin funcionar

Anònim ha dit...

El pressumpte frau de la fotovoltaica va ser intencionadament publicitat pel Ministeri d'Indústria. Posteriorment, va ser oficialment descartat per la Comissió Nacional de l'Energia.

Això sí, el mal ja estava fet i molta gent, com se comprova ací, va assimilar la història del frau massiu com a real.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/05/19/castillayleon/1274291090.html