18 d’abril, 2012

"ARGENTINA 1, ALEMANYA 0" - Mediterráneo - 19.04.12



Tots els arguments patrioters (i ho dic jo que sóc un nacionalista convençut i irredent) que esgrimeix el Govern, una bona part de la premsa, els taxistes en el seu conjunt, els tertulians i la senyora Antònia, respecte a l’empresa Repsol-YPF, em semblen en general casposos. I que em perdonen els taxistes.

Escoltar el Ministre d’Indústria dir “ay, ay, ay que estamos disgustados”, dir dos dies més tard: “nada, nada, parece que la cosa se calma”, i finalment descobrir que Argentina no anava de “farol” i amenaçar amb “tomaremos medidas”, així, sense concretar, com si fóra el sastre de Camps i Costa, em sembla trist i patètic. A les primes de risc també els hi ho sembla. 
Supose que no és ociós recordar que va ser el govern d’Aznar qui va privatitzar a preu de saldo l’empresa pública Repsol. Hagués gosat Cristina Fernández Krishner de Perón nacionalitzar una empresa pública espanyola? Vés a saber.
Hi ha populisme en la mesura? Sí. Han de pagar el preu just? També. Tot això té a vore amb que Argentina s’està quedant sense jaciments de petroli, i els que queden són ja de roca amarada que encareixen molt l’extracció? Certament. 
Però vore este discurs bel·licista de pa sucat amb oli en boca d’un President que ha de llegir la seua opinió sobre el que ha passat amb la companyia petroliera, em rebel·la. Tanta defensa dels interessos d’empreses privades contrasta dramàticament amb l’entusiasta col·laboració amb el BCE, la Sra. Merkel i no sé quins mercats, a l’hora d’atacar els fonaments bàsics de la societat de benestar. Parlen d’inseguretat jurídica, precisament el que ells generen al canviar unilateralment les condicions de treballadors (públics o del sector privat) en base a retalls i reformes que contradiuen els contractes i condicions prèvies. El mateix PP que de la maneta del PSOE modifica de nit la Constitució per acontentar a un forat sense fons, de cobdícia i usura.
Mentre el PP i l’herència rebuda, seguint directrius, ens acosten a la misèria quotidiana, i al rescat com a societat, el govern en ple ix en defensa d’interessos particulars. Francament, al costat del que ens passa com societat, el que li passe a una SA me la bufa. 

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Perdona per la meua ignorancia, però últimament he vist molta gent preocupada amb aquest tema i me pregunte jo com afecta una cosa així als ciutadans???

Nomdedéu ha dit...

Comparat amb el que de veres afecta a la gent, en res. Crec que ho deixe clar a l'article.
Afecta als propietaris d'accions (hi haurà algun xicotet inversionista a través de participacions de la Caixa, em sembla) i pot afectar al comerç bilateral. Però en termes percentuals el comerç Espanya-Argentina és quasi bé despreciable, i a sobre Espanya importa més del que hi exporta, per tant, de ressentir-se les relacions comercials, ix perdent més els sector agrícola i ramader argentí que els nostres sectors productius.
Un altra cosa és la filosofia jurídica de la seguretat e inseguretat de les inversions en mercats internacionals, o la lectura ètica. Però en això no hi he volgut entrar.
En definitiva, no crec que afecte ni en mig cèntim d'euro al preu del carburant que demà posaré al cotxe, per dir-ho així.