Des de 1982, el PSOE i el PP es tornen en el govern Central. També en la majoria dels territoris autònoms, i en milers d’ajuntaments. Entre els dos han decidit i pactat la pràctica totalitat dels estatus d’autonomia i les seues revisions. També la reforma constitucional, les lleis electorals, i en definitiva tota l’arquitectura legal de l’Estat.
Ells dos, PP i PSOE, s’han repartit, així de cru, el poder judicial i l’econòmic, tot designant jutges i representants en empreses públiques, semipúbliques, caixes... Els ex-presidents del Govern, González o Aznar (i un bon grapat dels seus ex-ministres) seuen a consells d’administració de les principals empreses de sectors estratègics com la llum o l’aigua. I els seus militants copen desenes d’empreses públiques, a canvi de sous indecents.
Entre els dos partits es compten per desenes i desenes els imputats per diferents tipus de corrupció (suborn, maquinació per alterar el preu de les coses, balafiament de cabdals públics, delictes fiscals, frau...). I tenen la sort que no està penada la gestió d’alt risc econòmic, com la construcció d’aeroports inservibles, vies d’alta velocitat sense passatgers possibles, edificis buits, parcs d’atraccions ruïnosos...Si ho estigués la nòmina d’imputats de PP i PSOE, creixerien exponencialment.
El PSOE des del govern central va negar una crisi evident. I no només això, sinó que l’alimentà buidant les caixes públiques regalant quantitats a tant alçat per naixement de fills, emancipació... Una gestió econòmica suïcida que res tenia a vore amb polítiques progressistes. Quan la crisi ja era evident, no van saber reaccionar. Culpables.
El PP, que havia practicat una oposició absolutament incendiaria i irresponsable, guanyà les generals de carrer. La gent els hi va perdonar que, per exemple, al País Valencià ens hagueren arruïnat per a dues generacions, amb polítiques megalòmanes, recolzant i encoratjant l’especulació urbanística, sense suport al comerç ni la indústria. Amb el PP valencià vam passar de tenir atur tècnic zero a ser líders en desocupació. També en corrupció. Cap altra comunitat autònoma té com tercer grup més nombrós a la càmera legislativa, els imputats (tots ells del PP). Culpables també.
Prolepsi. Bankia. El Consell d’Administració, presidit per Rato, i amb gent com Olivas o Tirado, i molts altres consellers socialistes, populars, d’EU, dels sindicats, de la patronal... han arruïnat la caixa, amb pràctiques econòmiques d’alt risc. I, sobretot, prestant sense control a governs autònoms (el valencià i el madrileny notablement, tots dos en mans populars), o als mateixos partits i perdonant després el deute.
La ruïna ha necessitat d’una intervenció de la Unió Europea, que posa diners per salvar bancs privats que estan en fallida per la nefasta gestió d’una colla d’incompetents que s’han fet milionaris amb sous increïbles.
A canvi, la UE posa condicions. Augment de l’IVA, retallades de sous als funcionaris, noves taxes mediambientals, menys drets socials...
I reducció del 30% de càrrecs públics locals. Això, no representa cap estalvi. Primer perquè milers d’eixos càrrecs públics no cobren ni un cèntim, segon, perquè si de veres es vol estalviar s’ha de parlar del cost, no del nombre de càrrecs.
Es tracta d’un retall de la pluralitat, que no té res a veure amb l’economia, sinó amb la por del PP i el PSOE de pèrdua de poder. Per primer colp des del 82 el bipartidisme recula a marxes forçades, noves formacions polítiques guanyem pes proposant un sistema i un model diferent al que tenen pactat PP i PSOE. I no ho poden consentir. Per això canvien les normes de joc, per afeblir les minories i fer-se forts al seu castell de corrupció i incompetència. Ho permetrem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada