12 de setembre, 2012

"MENTIDES ORGANITZADES" - Mediterráneo -13.09.12


Una cosa que els polítics pocavergonyes han aprés molt ràpid són els 11 principis de la propaganda que va establir Goebbels. Els podríem resumir d’alguna forma en una frase molt coneguda que se li atribueix: una mentida repetida mil colps es converteix en veritat.
En realitat no és cert, no s’hi converteix, però la gent ho creu com si fos veritat. El PP són mestres en fer de la mentida i la desinformació, una barrera d’ignorància, que els permet guanyar i mantenir-se. Una de les mentides virals contra el sistema democràtic més greus que s’han llençat  els darrers anys, és la de la desproporció de càrrecs polítics a casa nostra, comparat amb altres països. S’ha demostrat que les xifres eren rotundament falses. La mentida va néixer a un laboratori social, disfressat de fundació, en l’òrbita del PP. Amb subvencions públiques, per cert.
Ara continuen amb això de que la culpa del dèficit és de les autonomies. Sent cert que cal una revisió de les polítiques que es practiquen, no és menys cert que mentre el deute autonòmic espanyol és d’uns 2.500 euros per càpita (3.500 en el cas valencià), el dels länders alemanys és de 6.300 euros per habitant.  Ho confirmen Eurostat i el Deutsche Bank.
El deute autonòmic representa quasi un 11% del PIB espanyol, la dels länders un 21% de l’alemany. Alemanya ha imposat un pla d’ajust als länders de Berlin, Bremen, Sarre i Schlewig-Hoistein, però tenen fins al 2020. No com nosaltres. A sobre, per protegir els governs territorials, han establert un Fons de Consolidació, que impedeix la fallida, i que trascendisquen les xifres territorials. Tot el contrari que ací, que estan en portades cada dia, seguint la campanya recentralitzadora del PP. I això que el 2010 dels 11 punts de dèficit sobre el PIB, 8 corresponien a l’estat i només 3 a les comunitats. 
Però clar, el PP sap a què juga. No es tracta de sanejar l’economia, sinó d’aprofitar la crisi per acabar amb l’estat del  benestar i l’estat autonòmic per la via de fer creure a la gent que el problema està en el model; quan el problema està en les polítiques que es practiquen. I que en la majoria dels casos ha practicat el propi PP. És el cas valencià sense anar més lluny.