07 de desembre, 2012

"ESBORRANYS I FILTRACIONS" - Nomdedéu- 8.12.12


La història de la humanitat és la història de les guerres i de les armes. Des de que Caïm matà a Abel amb una maixella d’ase, les armes no han parat d’evolucionar, de millorar; perseguint acabar amb l’enemic. Hi ha armes dissenyades per matar. Armes dissenyades per deixar ferits i obligar així a l’enemic a avançar més lentament o destinar efectius a tenir-ne cura. Armes pensades per destruir l’entorn i deixar les persones en la misèria.

Armes blanques, armes de foc, armes biològiques, armes químiques, armes de projectil... Hi ha armes antiaèries, de setge, antipersones. Armes per lluitar en terra, mar i aire. Des de les Trompetes de Jericó fins a les armes de destrucció massiva que Aznar jurava i perjurava que hi havia a l’Irak i que mai ningú no trobà, hi ha un escampall incomptable de morts arreu el món. 

I el més descoratjador de tot és pensar, que fins i tot l’irrepetible geni Leonardo da Vinci, tot i la seua enorme sensibilitat, va dedicar una part del seu temps a crear complexes armes de guerra. Dissenyades, clar, per matar.

Però no totes les morts són cruentes, sanguinolentes, físiques. I per eixos atacs, les armes són diferents. En alguns cassos, les paraules són trets.  

Per ordre cronològic va començar un diari publicant un pretés esborrany suposadament elaborat per la policia, que pretenia minar la credibilitat d’Artur Mas, President de Catalunya i candidat a la reelecció. Un document d’incert origen que contenia greus acusacions sobre la moralitat pública del candidat. És evident que no va ser només per això, però el CiU va tenir uns resultats electorals sensiblement pitjors dels esperats. El director d’aquell mitjà va publicar la nit electoral, un twit al seu compte personal en el que deia que el seu diari havia guanyar les eleccions a Catalunya. Hui sabem que els màxims responsables policials han negat davant el jutge instructor, l’existència de cap document ni tan sols semblant, al publicat pel diari. La mentida convertida en esborrany com arma electoral.

Un altre document que ha deixat víctimes polítiques pel camí, és el que el Conseller Vela va facilitar al imputat Blasco. Ací hi ha dues teories. L’oficial és que Vela va cometre un delicte per facilitar informació confidencial a Blasco, que feia referència als problemes judicials del segon. S’ha de ser molt innocent per passar a ser culpable amb tanta poca traça. Filtrar un document secret en plena sessió de la cambra valenciana i amb un munt d’objectius enfocant, és de ser molt maldestre. Altres pensen que Blasco va fer el canvi, i es deixà  fotografiar llegint un document compromés, que no és el que Vela li havia fet arribar. Vela ha hagut de dimitir, i Blasco, li ha enviat al President Fabra aquell missatge que donà el Comendador a Don Juan Tenorio: “los muertos que vos matáis gozan de buena salud”.

I esta mateixa setmana, una tercera filtració, l’esborrany de la llei Wert, que ha alçat en armes a totes les comunitats amb llengua pròpia. Un esborrany que res té a vore amb el que s’havia presentat fa unes setmanes, i que sembla haver estat elaborat per contestar el repte sobiranista català. Una guerra, la de la nova llei d’educació, que encara no sabem com acabarà. Però que té un objectiu clar, matar les llengües diferents al castellà, i deixar ferits als alumnes ja que no resol, cap dels problemes reals que té l’educació. 

Gabriel Celaya va dir allò de que la poesia és un arma carregada 

defutur. I sembla que la prosa també és un arma. En poc més de 15 dies hem vist gastar la paraula com arma de destrucció, en no mésnys de tres ocasions.