16 de gener, 2013

"PRESSUPOST BASE ZERO" - Mediterráneo - 17.01.13


He fet uns quants pressupostos en la meua vida professional. També a l’Ajuntament on durant quatre anys vaig pressupostar les necessitats de la meua àrea de gestió. Era l'any 2004  AdC (abans de la crisi), un moment on totes les àrees de govern augmentaven les seues xifres any rere any. Jo vaig baixar les meues en descobrir una partida que feia 5 exercicis que no es gastava, per innecessària. Malgrat que em van recomanar no tocar-ho per poder fer modificacions als llarg de l’any, i fer coses no pressupostades! 
Tothom sap que s’arrosseguen partides que es van analitzar (amb una miqueta de sort) quan es van incorporar potser fa 3 o 7 anys, i que ara són vicis. I que en el millor dels cassos, només s’analitzen les noves incorporacions pressupostaries, i les antigues es revaloritzen o es retallen linealment. Sense anàlisi. Construint pressupostos ineficients.
Hi ha alternativa. La va crear el 1970 un industrial nord-americà, de nom Peter Pyhrr per la seua empresa  Texas Instruments. Davant l'èxit del sistema, es va estendre a altres grans empreses com Westinhouse, Boeing o AT&T.
El 1971, Jimmy Carter, llavors governador de l'Estat de Geòrgia, el va contractar com a assessor per a la implantació d'este sistema pressupostari en l'Administració de l'Estat. El 1977, quan Carter va ser escollit President va instaurar esta tècnica d'elaboració del pressupost en l'Administració Federal. 
El sistema es diu Pressupost de Base Zero. I el que fa és exigir a cada gestor justificar detalladament la totalitat de les seues peticions pressupostàries, havent de raonar la necessitat de cada import a gastar. Es parteix anualment de zero i no se li val a arrossegar les partides de l'any anterior sense més. És obvi que moltes partides no tenen perquè tenir continuïtat plurianual. Allò que hui és important, no té perquè ser-ho demà. En el cas del sector públic, això comporta l'ordenació per prioritats, no com ara.
És cert que reclama molt de treball, i una estricta planificació prèvia, però resulta molt útil per evitar vicis, repeticions i obsolescència. I garanteix l'eficàcia i eficiència, que cada euro siga productiu. Quan governem, treballarem en eixa línia.  

2 comentaris:

joan ha dit...

Però sempre pot sorgir un imprevist i és bo tenir un cert marge, en comptes d'anar molt justet de diners amb el risc de no poder quadrar el pressupost. Jo proposaria mantenir un cert marge, però això sí, sobretot transparència: totes les desviacions s'han de justificar. I els diners que a final de l'exercici sobren s'haurien de poder redistribuir en el pressupost de l'any vinent, de manera que una altra àrea de gestió que potser li fan falta se'n puga beneficiar.

Nomdedéu ha dit...

l'imprevist pot sorgir amb este model d'elaboració de pressupost, o amb un altre. No afecta a la proposta. A eixos efectes no canvia res. I a efectes de modificació de crèdit o remanents, tampoc.