Jo comprenc que tot això del nacionalisme, l'independentisme, el constitucionalisme i les adscripcions nacionals és molt llépol periodísticament. I sobretot, per al PP que veu que té fugues de vots per tot arreu, i busca la fórmula de demonitzar els adversaris.
Com saben que hi ha molt de votant local del PP que busca una opció diferent, fart de la corrupció, l'arrogància i la incompetència popular, ataca amb virulència les altres ofertes electorals. En el nostre cas, el mantra és: “Nomdedéu s'ha radicalitzat”. Dic el mateix de sempre. El mateix. Però els que s'han radicalitzat són alguns dels que escolten, que fa anys deien que en democràcia i pacíficament es podia defensar qualsevol opinió, i ara criminalitzen les idees, tot simplement, perquè estan més còmodes mirant passar la democràcia des de la voravia, que dins d'ella.
El PP vol que parle de la Via Catalana, perquè així no parle de la via del TRAM que està buida. No parle de la via del tren on el Ministeri ens nega per escrit la rodalia al Maestrat. No parle de la via d'alta velocitat, que qui paralitza és el recurs dels empresaris licitadors, i no l'alcalde de Tarragona (al que també calia demonitzar. Este per via doble. Per català i per socialista).
Però com deia aquell, jo he vingut a parlar del meu llibre. De les coses que m'ocupen i em preocupen. Dels problemes d'esta ciutat que tenen molt poc a vore amb el que passà dimecres a Vinaròs, o amb “la caravana de los autos locos” de les joventuts populars.
Esta ciutat té problemes com la mobilitat urbana per exemple. I una de les qüestions que afecta molt determinantment al tema, és la regulació de les zones blaves i verdes a la ciutat.
L'equip de govern ha anunciat un nou plec de condicions. L'oposició l'ha conegut amb una redacció ja definitiva i aprovat per la Junta Local de Govern. No hi ha cap possibilitat de fer aportacions, suggeriments... Podrem al·legar mentre estiga en exposició pública, clar, com qualsevol veí.
Però no es tracta d'al·legar perquè aquell article no ens agrada, sinó de debatre'n tot la filosofia, de vore com es pot enfocar per fer-lo més útil. En vaig parlar amb el portaveu municipal popular, i no totes les propostes que vaig fer, però algunes li van semblar molt interessants i positives... Però no podrà ser. Arribem tard.
I esta és la cosa. L'aprovació dels plecs de condicions dels concursos públics, són competència de la Junta Local de Govern, i per tant, no passen ni per comissions deliberatives, ni pel plenari. Així ho estableix l'organització administrativa del règim de Grans Ciutats. Tot simplement se'ns informa quan ja està fet.
Com a Compromís entenem que l'oposició està per resoldre problemes, a banda de fiscalitzar al govern, volem participar d'eixe procés, i per això hem presentat una moció en la que demanem que se'ns informe, no quan acabe el procés, sinó quan s'inicia l'estudi i redacció de les bases, dels plecs de condicions. Si sabem en què estan treballant els tècnics i l'equip de govern, podrem fer aportacions. I ells en el legítim ús de les seues competències ja decidiran si les accepten o no.
Sembla senzill, no? I lògic. Volem ser útils, volem poder aportar. L'equip de govern sempre diu que l'oposició no és útil, que només protesta, però que no ajuda a resoldre problemes. Ara té una bona oportunitat per demostrar si té interés en que qui vulga de l'oposició puga col·laborar. Es tracta de canviar un costum (no cal tocar un sol article de cap reglament, és qüestió de voluntat i avant) i facilitar eixa via.
És a dir, ampliar la via de la participació democràtica, dins del propi ajuntament. Vorem que vota el PP, però els presagis no són bons. Estan profundament instal·lats en posicions defensives (típic de qui se sent perdedor), bloquejats, amb contraatacs puntuals i virulents, però tancats en la seua àrea. El gol és qüestió de temps. Nosaltres seguim controlant la pilota. Treballant. Ells, parlant de banderetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada