Esta vesprada he informat a l’Assemblea local de Compromís de Castelló, de la meu decisió de concórrer a les primàries per encapçalar la llista municipal. Acte seguit, n’he informat al Secretari General del BLOC, Enric Morera.
No ha estat en absolut una decisió improvisada. Tot el contrari. És el resultat d’una llarga i profunda reflexió personal, que he consultat primer amb la meua família, i després amb un cert nombre de persones de la meua confiança. Crec que la política no és una expressió individual, sinó col·lectiva, i crec en els equips més que en els lideratges personals.
Qui em coneix sap que des de fa molts anys he fet meua una reflexió que em va fer un amic socialista: “les decisions sobre el futur personal en política no s’han de prendre mai en any electoral”. Per això, des del 2011 he dit a qui m’ha preguntat que el meu futur personal el decidiria al llarg del 2013.
A ningú no se li escapa que hi havia tres escenaris possibles, presentar-me a les primàries per encapçalar la llista municipal, presentar-me a les primàries per encapçalar la llista a Corts, o donar per acabada la meua etapa de política de representació. Òbviament no la política, al cap i a la fi, he militat 23 anys al nacionalisme valencià, abans d’anar en una llista electoral. I espere seguir militant en el nacionalisme valencià, molts anys més després de deixar d’anar en llistes.
Durant molts mesos, l’opció de concloure el meu pas per la política institucional el 2015 ha estat la predominant. Per això vaig tornar a la universitat a fer un altra llicenciatura, i per això vaig participar en la posada en marxa d’una Consultoria. Era la meua forma de preparar el meu retorn a la vida professional, fora de la política.
Alguna gent m’ha proposat, suggerit, fins i tot algunes persones demanat, que em presentés a les eleccions a Corts. El propi Josep Maria Pañella a finals del 2011, i a primers del 2012, me’n va parlar. Em va anunciar que el 2015 ell donava per finiquitada la seua fecunda vida com càrrec públic, i que considerava que per rellevància social o pel que fos, jo era un bon candidat a succeir-lo. En ambdues ocasions li vaig dir el mateix que vaig contestar a tothom que em parlà del tema: “fins al 2013 no decidiré el que vull fer”. No n’hem tornat a parlar.
Després d'escoltar l'opinió d'algunes persones, i amb un parell de mesos de retard sobre el meu calendari mental, no va ser fins al mes de febrer d’enguany que vaig comunicar a Ignasi Garcia (Secretari Local del BLOC), Vicent Marzà (Portaveu local de Compromís) i Ali Brancal (Portaveu adjunta de Compromís a l’Ajuntament), la meua voluntat de presentar-me a les primàries per encapçalar la llista municipal.
Per un nacionalista, ser diputat a les Corts del seu país és un honor i una responsabilitat immensa, però he de confessar, que a mi fins ara, no m’ha temptat mai el suficient. A mi m’agrada la política municipal, i sóc un convençut que des dels ajuntaments, també es pot prestar un gran servei al país. A més a més, i sense falses modèsties, crec que hi ha persones que poden representar millor que jo la transversalitat que Compromís reclama.
Pel que fa a la vida municipal, l’escenari polític que es presenta de cara al 2015, és molt encoratjador. Per primera vegada en dues dècades, si no cometem errors, el canvi és possible. I no es tracta de canviar de partit de govern, o canviar de polítics. Es tracta de canviar de polítiques. De posar en marxa una nova forma de fer política. No només per a la ciutadania, sinó amb la ciutadania. Un nou model de governança. Horitzontal. Transparent. Cooperatiu. Serè. Propositiu. Empàtic. Amable.
Deixar de fer una política de xifres, per fer una política de noms. Deixar de pensar en les coses, i pensar de veritat en les persones. Una política de proximitat centrada en millorar les condicions de vida de la ciutadania. No en eixa mòrbida obsessió per un creixement descontrolat, que ens ha arruïnat econòmicament i ens ha fracturat socialment. I això no s'improvisa. Exigeix un cert grau d'experiència.
Crec que el grup municipal de Compromís s’ha de renovar, clar, i crec que ha de fer-ho per la via de sumar nous efectius. El nostre objectiu és aconseguir 5-6 escons, i això implicaria que més de la meitat del grup municipal seria nou. Tenim la gent? I tant que sí! Ja he dit que crec en els equips, i estic en condicions d’afirmar que mai abans, havíem tingut un grup de gent tan cohesionat, tan preparat, tan capaç, i amb tanta voluntat de servei, com el que tenim ara.
Sóc plenament conscient que sobre la meua personalitat política no hi ha unanimitat. Afortunadament! M’esgarrifaria que així fos! Hi ha gent que valora la meua forma de fer i entendre la política, i altra que no hi està d’acord. Això, i el fet de que porte en la vida municipal des del 2003, eren dos motius que em feien pensar que potser era el moment de fer un pas enrere.
Però hi ha una realitat que no podem obviar. Compromís ha innovat en la política valenciana i local en els darrers anys, fent totes les seus assemblees o reunions del grup municipal obertes a la ciutadania. També construint el seu programa polític i la seua estratègia política de la mà dels sopars de propostes amb ciutadanes i ciutadans compromesos amb la ciutat. I sobretot, triant a totes les persones que han de figurar a la llista electoral pel sistema de primàries obertes a la societat.
I això és important, perquè jo anuncie la meua candidatura a les primàries. És a dir, a sotmetre’m al jutjament de militants i no militants, respecte a la conveniència de que jo encapçale la llista. I si guanye el procés de primàries, em sentiré absolutament legitimat per encapçalar la llista. Perquè no serà una decisió personal, ni d’una executiva, ni tan sols d’un partit, sinó ciutadana.
I aleshores sí, seré candidat a l’Alcaldia de Castelló. Perquè eixe és també el repte de Compromís. Assumir el lideratge del nou govern. I és ací on l’experiència, el grau de coneixement de la ciutat, i també de l’Ajuntament, pot ser un valor afegit.
Confieu en mi, jo confie en vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada