Per alguns el títol evocarà aquella pel·lícula (certament pamfletària) d'Otto Preminger sobre la creació de l'estat d'Israel. Per als més joves, supose que els farà pensar en la que ara estrena Ridley Scott (director tan genial com irregular). Però han de saber que el llibre amb eixe títol ja ha eixit. És el segon de la Torà, reeditat pel cristianisme en la seua Bíblia, i narra l'esclavitut dels hebreus de l'antic Egipte i el seu alliberament a través de Moisès, qui els conduí a la terra promesa.
I és precisament eixa condició de viatge a un lloc idíl·lic, que ha servit per usar el terme èxode per designar tota migració multitudinària en busca de millors condicions de vida. Per exemple la dels dos castellonencs que cada dia instal·len a altres països per trobar un treball que Castelló els hi nega. Com ja són més de 7000 castellonencs els que s'han instal·lat fora (als que caldria sumar els milers d'immigrants que han retornat als seus països); i com una bona part d'ells són joves amb un bon grau de formació, el grup socialista va presentar al plenari un pla de contingència per mirar de frenar-la.
Va contestar Pérez Macián amb una rèplica que bàsicament consistia en fer-li la rèplica al mític anunci de torrons El Almendro i el “vuelve a casa por Navidad”. Sosté Pérez que hi ha milers de famílies encantades de que els seus filles vagen a formar-se un any fora. I jo hi estic d'acord. Bàsicament, això es fa per la via de les beques europees, i crec que és bo per la formació dels joves. Ara bé, també sosté Pérez que milers de families estan encantades de que els fills marxen a treballar fora. Que és tot guai i bonic i fantàstic. I que “fregar platos en Bristol es muy digno”. Ho és. Sobretot si és el que vols fer.
Els que no ho han tingut que fer, celebren cínicament que els que no ho volen fer es vegen obligats a fer-ho. Indecent. En tot cas, estaria bé que Pérez aconsellés viatjar a Masip. Podria viatjar a Noruega, o Suècia, o més prop, a França i Alemanya, o fins i tot volar als EUA, i descobriria que el que va proposar EU de fer un banc de temps, compartir cotxes en els desplaçament, el coworking, etcètera, són pràctiques absolutament habituals, en eixos països. Masip, en la seua ignorància, les va confondre amb el comunisme. Per això comença a crear neologismes com si fos un “Un, Dos, Tres” de friquis indocumentats. “Colaborating”, “comunisming” o “chavinisming”. Creu Masip que incentivar que la gent compartisca cotxe per anar a treballar ens portarà al comunisme, i en tres mesos convertirem el Palau de la Festa en un gulag! Se li va escalfar tant la boca al bon home, criticant el comunisme, que arribà a la paròdia de si mateix afirmant que “Argentina que había sido la mayor productora de carne del mundo, había acabado sin vacas”, perquè que com tothom sap, Argentina va ser un règim comunista. Ni a les Selecciones del Readers Digest es podia llegir un anticomunisme tan primari, i tan poc documentat.
En fi, que no sap Bataller com estem de satisfets a l'oposició. Va destituir a Miguel Ángel Mulet com portaveu, perquè segons va dir, ara calia un discurs més agressiu i punyent. Quan era portaveu Mulet, l'oposició ens havíem d'esforçar en preparar les intervencions, perquè ell argumenta, debat, proposa, replica. Ara no cal. Han fet portaveu al regidor que més vegades ha hagut de disculpar-se per les seues eixides de to, que menys respecta els temps pactats, i el menys capaç d'argumentar. Només sap pontificar, insultar i fer doctrina. I Masip, clar, que viu mal el seu paper de “segundón” quan té ocasió, intenta superar-lo.
Este tandem, amb Sales d'intel·lectual orgànic, ens està sent molt útil. El seu discurs és absolutament ineficient a l'hora de fer que ningú de l'oposició es qüestione les seues posicions, i en canvi, ofén l'intel·ligència de bona part del seu electorat, que és menys hooligan que ells. En definitiva, que Pérez, Masip i Sales, entre els tres fan un Moisés, que durà al PP a la Terra Promesa, per nosaltres, l'oposició. Bon viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada