18 d’abril, 2015

"LA FI DEL MITE" - Levante-EMV- 18.04.15

A Aznar comença a passar-li com a González, que al seu voltant i al seu aixopluc, va eixint tal concentració de delinqüència organitzada, de corrupció, que haurà d’acabar assumint responsabilitat per la seua culpa in vigilando. Com a poc.
I no em referisc només a tot l’embolic de sobres a Génova, o del pagament de seus...pense en Rato. El Sr. Rato va ser amb Aznar Vicepresident econòmic (ara sabem que tan econòmic no ens va eixir), i va ser lloat pels seus no només durant el mandat, sinó a posteriori. Diuen que era la primera opció d’Aznar per a substituir-lo a ell mateix, i diuen també, que Ana Botella va influir en que quedés descartat perquè s’havia separat de la seua dona, i com els matrimonis eren amics... Cosas veredes! 
En tot cas, després va marxar al FMI (i s’emportà darrera al castellonenc Juan Costa, que es va presentar contra Rajoy a un congrés) per dirigir la política d’intercanvi comercial dels 188 països membres. El PP seguia parlant d’ell com l’home del gran miracle econòmic. Havia salvat la malmesa economia espanyola que li havia deixat en herència el socialisme. 
Després d’un temps isqué de l’FMI amb més pena que glòria, i ja amb alguns dubtes sobre la seua gestió. I a Madrid estant, el PP, el va tornar a posar com exemple del gran gestor econòmic i el va seure a la presidència de Bankia. Això ja en època de Rajoy (el substitut que trià finalment Aznar per dirigir el partit), qui també té, doncs,  el seu grau de culpa in vigilando. El resultat a Bankia és conegut.
El plenipotenciari Ministre econòmic del PP. L’exemple que li he sentit posar a Barrachina a la diputació o a Pérez Macián a l’ajuntament, evadia capital. Això ja és un fet provat, perquè ell mateix ho confessà acollint-se a la indecent amnistia fiscal aprovada pels seus amics. El campió de la gestió econòmica, enganyava (i empobria) al seu país, traient diners fora. Com la filla de Franco amb les medalletes aquelles amb les que es volia fer un rellotge a Suïssa. Hi ha coses que no canvien.
Hem oblidat massa ràpid la imatge de la policia protegint a Rato, fent funcions d’escorta ministerial; i l’hem substituït per la potentíssima imatge de la policia detenint a Rato i posant-lo dins del cotxe, com al Vaquilla, al Torete... No oblidem que el delinqüent és un importantíssim polític i gestor del PP.
Alguns parlen de final d’època. A mi m’agradaria parlar del final del mite, de la gran mentida. El PP sempre s’ha venut com els grans gestors econòmics. D’uns anys ençà, no fan altre que dir que ells són els que han rescatat a Espanya, no una, dues vegades del desastre econòmic del socialisme. I molt especialment del dels governs de Zapatero. El que no ens han explicat és que la seua gestió portava associada una conducta delictiva generalitzada. L’ex-Ministra del confeti, la pràctica totalitat del Consell de Camps (en pau descansem!), regidores, alcaldes, diputades... Segons el jutge instructor, una autèntica banda. Una organització pensada per delinquir, en benefici propi i del partit. Pagant campanyes en B, locals en B, factures en B, i governats pel Pla B d’Aznar, Rajoy. Governats pel pla B de Rajoy, Fabra. Perquè els dos plans A, Rato i Camps, van camí d’abraçar a Carlos Fabra i a Bárcenas. 
I ara la pregunta és...si hem tardat gairebé 10 anys en saber el preu que ha pagat la democràcia i la societat per aquella “gran gestión económica del PP”, quan tardarem en saber quin és el preu que paguem ara per la gestió actual?