Diu el diccionari que “la pornografia és qualsevol manifestació relacionada amb l’exhibició o evocació explícita d’actes sexuals amb la finalitat principal d’excitar”. És una definició tan asèptica com cal esperar d’un diccionari, no es tracta de fer valoracions morals.
Així que sí, tot això que ha estat apareguen als murs d’una coneguda xarxa social estes setmanes, era pornografia. No tant per les imatges concretes que majoritàriament negarem haver vist, sinó perquè aconseguia l’objectiu de la definició, “excitar”. Perquè ha excitat els ànims, i molt. La maldat per la maldat, la molèstia per la simple molèstia. Infectar els comptes en eixa xarxa amb un virus que s’ha estés a la velocitat del clic del ratolí.
Els experts informàtics de ben segur que matisaran amb raó el que dic, però per entendre’ns, això ha estat el fruit d’un troià. A algú se li va instal·lar un programa maliciós al seu ordinador, es va apoderar de les seues claus d’accés i començà a enviar vídeos marranots. I després, de curiós en curiós, la cosa es va anar fent gran. (Matisaré parlant de porno, que quan dic “la cosa” em referisc al problema). El resultat va ser que tots els murs deien el mateix. “No me digas que eres tu el de esta foto!” seguit d’un enllaç que si l’obries, t’esquitava. (Matisaré parlant de porno... No, tant se li val, deixem-ho així). Este virus en particular ha tingut l’expressió pública de fer que tothom diga exactament el mateix, encara que siga una mentida, una trampa.
I tot això del porno i les infeccions m’ha dut a pensar en el PP. I no només perquè bona part del que diuen puga semblar absoluta pornografia intel·lectual, sinó sobretot, perquè el discurs de tots i cadascun dels seus portaveus és exactament el mateix. Diu exactament el mateix. Converteix en mantra i missatge únic, la parida de la setmana.
Durant dies eixien tots a dir que ací no treballava ningú i per justificar que ells treballaven molt m’enviaven un selfie fet al seu despatx. A diferència del vídeo porno, la foto no la vaig obrir perquè ja sé de quines performances són capaços ells. Després els va pegar per repetir com a cotorres ensinistrades, que hi havia superàvit. I eixe missatge el van fer en totes les versions. A) “Hi ha superàvit i no ho diuen”, B) “Gasteu el superàvit en fer el que nosaltres no hem fet en 20 anys” C) “Ja han reconegut el superàvit”. Jo crec que en realitat el que volien era dir “superàvit”, com els hi passa als xiquets que segons Freud, tenen un temps en el que el que els hi agrada és dir caca, cul i pilila.
Ara els ha agafat com una mena de pulsió estentòria que els obliga a dir que estem de vacances. Que no treballem. Ho diuen en cada nota de premsa, i parlen del que parlen. “Les inversions tarden perquè el govern està de vacances”, “els mosquits piquen perquè estan de vacances els del govern”, i així ad infinitum! Estan com una col!
Facebook ha donat informació detallada de com procedir per evitar el problema. La informació dels dies de vacances que han fet els membres de l’equip de govern (no tots n’han fet) està als decrets de delegacions. No hi ha més debat ni més discussió. Les vacances que fa el PP no ho sabem, i francament, no ens lleva la son saber-ho.
Per la meua banda, he passat un antivirus poderós per evitar que el meu mur torne a vore’s infectat, i pel que fa al virus del PP, també. En este cas, l’antivirus és la presentació de 16 projectes d’obres i inversions que el govern ha preparat entre juliol i agost, i que estaran executades abans de cap d’any. Tema mort també. L’antivirus són les eleccions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada