Dimarts passat, compartíem tertúlia radiofònica els portaveus de CSenM, PSOE, PP i jo mateix. El conductor va posar sobre la taula el tema de la Residència Lledó. De seguida el portaveu popular va intentar posar-se la bena abans de tindre la ferida, excusatio non pedida accusatio manifesta que diu aquell. I el bon home va argumentar que no li podíem carregar les culpes del que passava a l'anterior govern perquè, atenció: era veritat que ells havien encomanat l'informe que recomanava les obres en profunditat, era veritat que ho havien arribat a pressupostar en tres milions d'euros i tres anys de duració de les obres; però...i alerta que ara ve quan la maten, mai no havien consignat la quantitat als pressupostos.
No em vaig poder estar de remarcar-li a Pérez que el que acabava de dir era d'extrema gravetat, perquè de facto reconeixia que hi havia un informe que instava a la demolició i a la reconstrucció, i que fins i tot el tenien pressupostat; però que havien pres la decisió política de no fer-ho, en afirmar tot cofoi, que no havien posat mai la partida als pressupostos. Deia poc menys que s'havien passat l'informe tècnic per l'arc de triomf. I a mi em semblava que manifestar públicament això era la mostra més gran de cinisme possible. Em semblava una irresponsabilitat majúscula. Ho trobava insuperable. Però m'enganyava.
El dijous, Carrasco, la portaveu popular, registrava una declaració institucional sobre el mateix tema, en el que proposava textualment "instar a la Generalitat Valenciana a no escometre les obres de remodelació de la Residència de Majors Dependents "Lledó" de Castelló". És a dir comminava a la Generalitat a ignorar els informes que puguen aconsellar les obres. Sense preocupar-se del que puguen dir. Obviant la seguretat de les persones ingressades en la Residència.
I seguia: "Instar a la Generalitat Valenciana a facilitar informació escrita i precisa als afectats sobre l'expedient que ha donat lloc i suporta la decisió administrativa (iniciativa, informes tècnics, resultat de proves o controls de qualitat o altres, etc.)."
És a dir, que reconeixen, o com a poc pressuposen l'existència de tot un expedient amb informes tècnics, controls i proves; i insten a la Generalitat a què els ignore, però volen que s'entreguen a les famílies i treballadors. Que ve a ser com convidar a la Generalitat a assumir l'enorme risc no només de prevaricar (prendre una determinació en contra dels informes tècnics) o posar en perill la vida de les persones residents; sinó que demanen que es donen les proves d'eixe comportament als afectats per tal que puguen interposar querelles i demandes de responsabilitat, en cas que acabés passant alguna cosa.
I enfront d'això, ja no sabria dir si el PP és pura escòria, detritus del sistema democràtic; o els qui dirigeixen el grup municipal de Castelló són estúpids. Tinc dubtes. Ho confesse. Els estaria del tot agraït si em donaren la seua opinió. Detritus o estúpids?
I nosaltres, la serenitat, el seny i el treball. L'equip de govern municipal ha estat molt actiu en este tema d'ençà que el regidor de l'àrea ens el va plantejar. Tant jo per la meua banda, com l'Alcaldessa, n'hem parlat amb Conselleria. Els grups municipals als quals representem s'han reunit amb els sindicats, hem parlat amb famílies afectades. La Vicepresidenta del Consell i Consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, ha visitat el centre. S'ha reunit amb famílies, pacients, sindicats... S'ha reunit amb l'Ajuntament... I s'ha pres la decisió d'ajornar la licitació de les obres que havien estat projectades pel PP, pressupostades pel PP, però que el PP no va fer per manca de diners, o ves a saber per què. I tot mentre es busca la millor solució possible.
Una solució que té una condició bàsica, la seguretat i el benestar de les 45 persones que actualment viuen a la residència. I si finalment s'han de fer les obres, i estes resulten del tot incompatibles amb el funcionament del centre, caldrà garantir l'allotjament menys traumàtic, més còmode i més pròxim a totes i cadascuna de les persones. En llocs que faciliten a les seues famílies poder visitar-los i atendre'ls, poder seguir compartint temps amb ells. I per descomptat, garantir els llocs de treball.
És això el que fan els governs seriosos. No enganyar a les famílies, no jugar amb els sentiments dels usuaris, negociar serenament amb els sindicats. I després està el PP i el "trio de la benzina". Piròmans uns i altres, que mai no s'han preocupat de res de tot això. Però que els he de dir! A esta ciutat ja ens coneixem tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada